_
_
_
_
_

Puigdemont ratifica el pla independentista en una altra Diada multitudinària

Milers de persones omplen el centre de cinc ciutats en la mobilització sobiranista de l'11 de setembre

Imatge de la manifestació a l'Arc de Triomf.
Imatge de la manifestació a l'Arc de Triomf.Massimiliano Minocri

L'independentisme ha fet durant la Diada d'avui una altra demostració de força en sortir en massa als carrers de Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga (Berguedà) i Salt (Gironès). Per cinquè any consecutiu, la participació en la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural ha superat les previsions dels organitzadors.  Això el mateix dia en què el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha manifestat que el seu desig és el d'aconseguir la convocatòria d'un referèndum d'independència pactat amb el Govern central, tot i que no es planteja paralitzar el seu full de ruta i d'aquí a un any, ha assenyalat, preveu haver convocat eleccions.

Els saltirons de Puigdemont

Cristian Segura

No era el més atrevit seguint la xerinola del moment a Salt però era el primer de tots al capdavant de la festa. Carles Puigdemont es movia amb un punt de vergonya, els braços amunt i avall, gronxant la cartolina amb forma d'ou ferrat que distribuïa l'organització. No era la imatge més noble per a un president però pitjor va ser quan Jordi Pujol va formar aquell trio dansaire amb Hristo Stoichkov i Josep Lluís Núñez al balcó del Palau de la Generalitat el 1995.

Puigdemont, a diferència d'Artur Mas, no ha tingut problemes per escenificar el seu independentisme. Acompanyat de la seva dona i filles, el president català va aguantar amb un somriure de Mona Lisa la pressió mediàtica i la calor. L'envoltaven diputats, el conseller Santi Vila i els alcaldes de la zona; fins i tot hi havia l'exalcalde de Girona Albert Ballesta El Breu —46 dies al càrrec—, escollit a dit per Puigdemont malgrat que no era ni regidor. Ballesta, com Puigdemont, va optar per vestir camisa blanca i no la samarreta de l'organització. La de Puigdemont era de la marca Macson; cap luxe però tampoc un saldo comprat al mercat de dissabte del poble.

El president de la Generalitat i la resta d'assistents de la zona VIP seguien amb el cos el ritme rock d''Endavant les atxes' i la música que acompanyava els discursos, una mena de versió en cobla de la banda sonora de 'l'Hora d'Alfred Hitchcock'. L'organització sabia dir-me de quina cançó es tractava.

Després de cantar Els Segadors, Puigdemont va continuar la jornada amb entrevistes i multitud de sol·licituds de fotografies. "Baixi a la trinxera, President", li ha demanat en Gerard, un noi d'Arbúcies que ha aconseguit retratar-se amb el seu ídol. Pocs metres enllà, encara amb la seva cartolina, l'exconsellera socialista Marina Geli marxava cap a casa amb cara de satisfacció, de qui ha baixat a la trinxera correcta.

Al final de la concentració, la independència “es guanya a les urnes i es construeix als carrers”, ha assenyalat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha demanat “determinació” per posar les urnes i ha assegurat que no permetran la inhabilitació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver deixat votar a la Cambra la resolució que obre la possibilitat de convocar un referèndum unilateral d'independència. Tant Cuixart com Sànchez han reclamat la unitat de l'independentisme.

Els gairebé dos quilòmetres del passeig de Sant Joan i el passeig de Lluís Companys de Barcelona s'han quedat petits per acollir els milers de persones que han acudit a la cita, 540.000 segons la Guàrdia Urbana a la capital catalana. Una resposta similar ha tingut lloc en les altres quatre ciutats on s'havia decidit descentralitzar l'acte de Barcelona: Tarragona, Lleida, Berga i Salt. Com en edicions anteriors, han estat concentracions intergeneracionals, d'ambient reivindicatiu però també festiu i amb milers de persones cobertes per estelades. En cadascuna de les ciutats s'ha llegit una part del manifest en la qual es reclamava “l'anhelada república catalana”, i després els assistents aixecaven una cartolina groga en l'aire i la movien com si fossin cors bategant.

A Barcelona el cineasta Jordi Portabella ha fet una crida perquè “la impaciència no faci tremolar la unitat”. Era una clara referència a la difícil relació entre les dues forces parlamentàries que representen l'independentisme al Parlament, Junts pel Sí i la CUP, que després de múltiples diferències sotmetran la seva confiança mútua a una qüestió de confiança, la primera que protagonitzarà el Parlament.

La Diada s'ha convertit una altra vegada en la prova de la capacitat de mobilització de l'independentisme català. L'ANC i Òmnium defensaven que aquest any per primer cop Catalunya tenia un Govern independentista i, finalment, se'ls han sumat a l'acte els partidaris del dret a decidir de Podem, amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com a principal exponent. Al matí, no obstant això, en un acte propi d'En Comú Podem, el portaveu de la coalició electoral de les confluències, Xavier Domènech, ha marcat distàncies amb Junts pel Sí i la CUP, en considerar que “no volem construir un mur de xoc per quedar atrapats en fulls de ruta”, en referència al Govern.

Puigdemont, que amb la seva assistència es converteix en el primer president de la Generalitat que assisteix a l'acte independentista de la Diada, ha qualificat la jornada d'avui com a “històrica” i “molt transversal”.

Amb informació de Dani Cordero, Àngels Piñol, Pere Ríos, Marta Rodríguez, Cristian Segura, Andrea López, Camilo Baquero i Josep Catà.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_